one blog to find them, one blog to rule them all

Avui fa 289 anys que les tropes catalanes encerclades a la ciutat de Barcelona comandades per Rafael de Casanova van caure sota el setge que ja feia un any que patien. L’Onze de Setembre de 1714 Barcelona es va rendir, 2 anys després ho vam perdre tot a efectes legals, les nostres corts, la nostra llengua, la nostra identitat. L’Onze de Setembre no és pas la celebració d’una derrota, és la celebració de la resistència i de la perseverança del poble català, és la celebració de que per molt que ens fagin caure ens tornarem a posar en peu i continuar lluitant per allò que creiem nostre.

Així som els catalans, passa el temps però mai ens donem per vençuts. L’Onze de Setembre es la nostra diada nacional, que des de 1976 (a Sant Boi) podem tornar a celebrar amb total llibertat. Alguns simplement festejen que és el dia de la nació catalana, altres aprofiten la diada com a jornada reivindicativa, sigui com sigui, és el nostre dia, el dia dels catalans i de les catalanes, de fer veure al món que existeix una nació amb una llengua, una cultura i un tret diferencial propi i que si té alguna cosa, és precisament persistència.

Un cor, una nació, un poble que reclama allò que vol, que crida i protesta, que riu i plora, que s’emociona i sent, tot això i més és Catalunya. Celebrem la nostra diada en pau, sentint-nos orgullosos d’èsser catalans i no permetem la mort de la nostra cultura, llengua o tret, passi el que passi, no ho van fer aquells catalans del 1714, no ho fem nosaltres ara.